Contra el delicte de desordres públics agreujats

Els mitjans n’han informat a bastament enmig d’un soroll i de silencis prou significatius. El Congrés dels Diputats va aprovar aquest desembre la reforma del codi penal que deroga el delicte de sedició però, alhora, crea un nou delicte, el de desordres públics agreujats. Amb paraules del PSOE aquest text ha estat redactat pensant en què els fets d’octubre de 2017 hi quedin contemplats.

L’any 2017 l’Estat no tenia lleis previstes per aturar democràticament el procés independentista català i va haver de tergiversar els fets. Ara ho han arreglat perquè tot el que va passar sigui delicte, amb el suport de Podemos i ERC. Aquesta llei, a més, té dues derivades: d’una banda pretén blanquejar l’estat de cara a Europa tot volent demostrar el caràcter plenament democràtic de les institucions, i de l’altra, pretén maniobrar per aconseguir l’extradició de Carles Puigdemont cap a l’Estat espanyol.

La nova llei infringeix drets fonamentals, que posa en perill el dret a manifestar-se.

La reforma incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó quan el delicte sigui causat per una ‘multitud’, com seria el cas d’una manifestació organitzada. Aquest augment implicaria que no es podria evitar la presó en cas de condemna, perquè el mínim per ingressar-hi sense condemna prèvia són dos anys.

A més, incorpora el concepte subjectiu d’intimidació com a causa de delicte, un concepte que deixaria a la lliure i subjectiva interpretació de la policia, del fiscal i del jutge, i obre la porta a encara més arbitrarietats.
El nou redactat incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics que siguin condemnats per desordres públics: de tres a cinc anys d’inhabilitació per a treballadors públics i de sis a vuit anys per càrrecs públics, mentre que l’anterior redactat no preveia cap condemna d’inhabilitació.

Addicionalment, amb la reforma no només es generaran condemnes per participar en ‘desordres públics’, sinó que també es condemnarà les persones que hom consideri que han proposat o provocat que es cometin desordres públics i, fins i tot, si es creu que conspiren per tal de portar-los a terme. Es genera així un règim de por i d’excepcionalitat on propostes, opinions o reunions poden acabar generant condemnes per desordres públics.