Recollida de residus sòlids urbans

Ripollet ha començat a implementar un nou sistema de recollida de residus sòlids. D’entre les novetats, cal destacar-ne la recollida selectiva de residus porta a porta (PaP). En aquest article ens plantegem quin és el sistema de recollida més adient per al municipi i per als ciutadans.

La recollida selectiva s’ha de fer per convicció ciutadana, a part de per complir les lleis que ho regulen. Els comentaris actuals que et diu la gent acostumen a ser: tornem anys enrere, el carrer s’omplirà de rates, jo no estic a casa en aquest horari, faré el que em doni la gana, jo ja pago perquè l’ajuntament recicli.

El sistema PaP funciona molt bé en municipis petits però en els grans (més de 5.000 habitants), ja no es tan efectiu (Mataró ja ha començat i els hi va força bé amb un sistema similar).

Però hem d’estar atents perquè “els arbres no ens deixin veure el bosc”. És el PaP l’únic sistema?, és el millor sistema?, perquè aquest sistema? I les respostes ràpides son, NO és l’únic sistema, NO és el millor sistema, i s’aplica perquè no hi ha criteri i, per tant, es copia.

Per tant cal plantejar les següents premisses per complir els objectius de reciclatge del 55% l’any 2025 i del 65% l’any 2035:

Reciclar ha de ser lliure i de franc i, per tant, és l’Ajuntament qui ha de treballar per a les persones i no a l’inrevés.

El sistema de recollida ha de vetllar perquè la ciutadania tingui garantida la seva privacitat.

El responsable dels residus és el productor (ciutadà) i, per tant, “qui contamina, paga”.

Molta gent dirà que això no pot ser. Però jo pregunto: per què ha de funcionar un sistema com el PaP que viola la intimitat de les persones, doncs et prenen “només” les dades de l’habitatge?, per què ha de saber l’Ajuntament quins dies tinc la regla?, per què ha de saber l’Ajuntament si porto o no porto bolquers?, i per què ha de saber l’Ajuntament a quina hora llenço les escombraries?

Crec que ja està bé de controls.

I com es fa per a aplicar el criteri de qui contamina paga?

Les Ordenances Municipals tenen un preu fixat aquest any de 52,50 € per a cada habitatge. Les bosses compostades l’Ajuntament les ha començat a “regalar” però per una casa normal seran una bossa per dia i a uns 10 cts c/u aproximadament 37 €/any. Però a l’Àrea Metropolitana el cost no està repercutit al ciutadà, penseu que hi ha municipis molt propers en què la taxa puja a 115 €/any, les bosses a part.

Ja que hem dit que “reciclar” ha de ser lliure i de franc. Això té una segona derivada que és “llençar les escombraries es paga i molt”,  i es pot fer venent bosses homologades per a la brossa en general etiquetades amb un preu mínim d’1 o 2 € la més petita i pujant i que es venguin a tot arreu. Això farà complir el primer objectiu que és “reduir” les tones d’escombraries i el segons que la brossa que es produeixi es “recicli”, contribuint així al tercer objectiu que és la “valorització dels residus”.

Així es convida als ciutadans a reciclar, doncs les bosses homologades les pot seguir “regalant” l’Ajuntament.

També es manté l’anonimat doncs no cal identificar cap habitatge, només cal controlar que totes les bosses siguin homologades i etiquetades amb el preu, fet relativament fàcil.

L’horari es pot limitar però donant un marge ample a la ciutadania, doncs hi ha gent que arriba tard a casa, n’hi ha que treballen de nit, hi ha habitatges unifamiliars, etc.

Aquest 8 d’abril es va aprovar la llei 7/2022 i es parla d’economia circular, fet que es basa en valoritzar tot el residu que es pugui.

Què s’ha fet en aquest camp en els darrers anys?, doncs s’han construït dos Ecoparcs i no gaire cosa més.

Què s’ha de fer?, doncs les Administracions han de promoure més plantes de reciclatge, de compostatge, plantes d’incineració per a produir electricitat, plantes de biomassa per a produir gas, etc.

En resum cal reciclar aplicant criteris d’economia circular que no violin la intimitat de les persones ni la seva disponibilitat horària, amb els contenidors apropiats i els serveis de recollida adaptats als ciutadans, i canviar i aplicar el criteri de qui “contamina paga”.