Recuperem l’autoestima ciutadana de Ripollet
L’autoestima ciutadana fa referència al sentiment que tenen els habitants d’una població sobre el seu entorn més immediat. Aquest sentiment envers el lloc on es viu pot ser positiu o negatiu. Lluny de ser una qüestió merament anecdòtica és un element essencial per a la bona convivència ciutadana.
Quina és l’autoestima de la ciutadania de la gent de Ripollet? No és cap sorpresa: els ripolletencs i ripolletenques tenen una baixa autoestima.
El sentiment de baixa autoestima és força compartit per les persones que habiten la perifèria de les grans ciutats. Aquesta ciutadania està exposada a missatges continus i a conceptes d’infravaloració i de dependència. Per exemple, a Ripollet, no és d’estranyar que en converses privades o públiques es tracti el poble com una “ciutat poligonal” o com una “ciutat dormitori”.
Quan el sentiment és negatiu es produeixen tota una sèrie d’actuacions individuals i col·lectives que van en la direcció de perjudicar la qualitat de vida de la ciutadania, com ara, la desvaloració del patrimoni, la manca de valors, la corrupció, l’absència de cultura política, la manca de referents culturals, etc. La negativitat porta a escenaris d’inestabilitat o de fatalitat en concloure la gent que no serà possible canviar les condicions estructurals.
Lluny de caure en el fatalisme, hem de tenir present que l’autoestima es pot millorar. Un dels objectius de la política municipal a Ripollet ha de ser el de desenvolupar actuacions que menin cap a la millora de l’autoestima (i no pas a perjudicar-la).
Per a intervenir en la millora de l’autoestima hem de tenir en compte dos factors: la ciutadania i el govern municipal (i supramunicipal).
Pel que fa a la ciutadania, aquesta ha de complir amb les normes, usos i costums que la pròpia comunitat ha establert històricament. Uns senyals concrets de baixa autoestima són, per exemple, no fer un correcte reciclatge, embrutar els carrers, penjar cartells a les façanes dels edificis, etc.
Quant als governs municipals i supramunicipals, aquests han de fer complir els reglaments, han de ser transparents i honestos i han de crear millores estructurals, tot impulsant bons serveis i bons equipaments (neteja, comunicació, salut, cultura, habitatge, etc.), i maldant per assolir l’excel·lència (és a dir, han de defugir de crear infraestructures poc o mal dimensionades i deficients).
A Ripollet tenim infraestructures, equipaments i serveis adients per a una població de 39.000 habitants?
